Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

Les bibliogimcanes ajuden als nois i noies a conèixer els recursos de la biblioteca, a partir d´un tema del seu interès. El primers anys vam triar temes relacionats amb el poble, les fonts, els carrers, els diferents serveis. Des de l´any 2004, s´han succeït Jules Verne, la Pau, Tintín, Mortadel.lo i Filemó i, enguany, EL MANGA. Si teniu curiositat pel món del còmic Manga i voleu saber-ne més, els trets característics, els personatges, els autors... participeu-hi, a la VIII Bibliogimcana! Que, com cada any, també inclourà proves esportives a la piscina i de comunicació a la ràdio de Sant Vicenç de Montalt (107.4 FM). Inscripcions a la biblioteca i al web de l´Ajuntament de Sant Vicenç (www.svmontalt.cat) a partir del 27 de juliol (places limitades).

M´expliques un conte? Una pregunta que criatures i, a vegades, adults utilitzem per entrar en un món màgic. Us heu preguntat alguna vegada per què expliqueu contes? I, encara més, per què us agrada que us expliquin contes? Si teniu una estona, rumieu-hi sobre el tema, val la pena.

Per a molts de nosaltres, un conte és una entrada al món màgic, realitat i fantasia és barregen i dins l´aiguabarreig d´emocions hi trobem plaer intel·lectual. Per a d´altres, és una recurs lúdic per formar hàbits de comportament. Per a en Pep Duran, traginer de contes, és...  Si voleu gaudir de l´art d´explicar contes, veniu a La Muntala. Ah! No oblideu la vestimenta. Racó de pares.

Nova guia de la Barcelona literària que se centra aquest cop en els escenaris i els personatges de la saga de l´Ombra del vent i del llibre Marina, escrits per Carlos Ruiz Zafón (Barcelona 1964). És una magnífica recopilació dels indrets i itineraris que apareixen en tots aquests llibres, ambientats a la societat burgesa de finals del segle XIX, juntament amb els alegres anys 20 i els més aviat tristos anys de la postguerra. És curiosa la conjunció de tots aquests elements històrics, literaris i urbanístics en una guia que, elaborada pel periodista Sergi Dòria (Barcelona 1960), estimula els records del lector en funció del reconeixement dels llocs viscuts i dels passatges llegits. Es tracta d´un bon recurs a tenir en compte si es té la intenció de visitar i vagarejar per Barcelona, també pot ser un bon estímul per decidir-se a llegir o rellegir l´Ombra del vent.

Fa pocs dies ha irromput amb força en el panorama literari català en Marc Rovira, un joveníssim poeta de vint anys. Un poemari seu, Passejant a l´ampit d´una parpella maula, ha estat guardonat amb l´Amadeu Oller. En la roda de premsa anterior al lliurament del premi, explicava el títol als periodistes. Va imaginar-se un suïcida, que dissimula les seves intencions just abans de tirar-se, passejant per l´empara a què al•ludeix el títol. Confessà que es tracta d´un recull sobre “la inseguretat, no tan sols en la vida sinó també en el mateix acte poètic”. El recomanem fervorosament i, si es dignen en fer-nos cas, hi trobaran troballes tan sintètiques com aquesta: “T´he begut freda, distant. / La teva suau mirada, / com escurçons a l´estómac.”