Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

Seguidament s’exposa, de manera resumida, com ha gestionat l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt l’assumpte de les ocupacions il·legals d’habitatges al camí del Padró.

La informació es facilita ara en haver arribat a la seva fi les dues línies d’actuació que el consistori santvicentí havia endegat i un cop s’ha informat a la comissió formada pels portaveus dels grups polítics municipals.

Quan la promotora privada BRAVA PARK S.L. tenia gairebé acabades les nou cases unifamiliars que estava construint al camí del Padró, i per raons que es desconeixen, va aturar l’obra. Aquest fet va coincidir amb l’esclat de la bombolla immobiliària; presumptament aquest va estar el motiu de no continuar endavant amb la construcció.

Aturada l’obra, l’esmentada constructora va deixar un vigilant a les cases atès que, reiterem, estaven finalitzades en un 95% tot i que amb mancances tant a nivell d’acabats (els exteriors) com a nivell documental (majoritàriament sense  certificat  de  final  d’obra,  cap  ni  una  sense  llicència  de  primera ocupació, ni butlletins de subministraments, entre altres anomalies que les feien, encara, inhabitables).

Anys després, i també sense que es tingui més informació, el vigilant va instal·lar ocupants als habitatges buits. Segons ell, per evitar pillatges a les finques.

L’Ajuntament, davant d’aquests fets, va contactar i tenir reunions amb l’administradora de la societat promotora, les quals van servir perquè BRAVA PARK S.L. presentés denúncies penals als Jutjats de Mataró, les quals van ser arxivades en tractar-se d’ocupacions duradores; és a dir, amb més de 72h d’existència, que precisen d’un procediment judicial civil per aconseguir la desocupació. Posteriorment es va perdre el contacte amb BRAVA PARK S.L, que, de facto, estava en fallida. Malgrat tot, se la va continuar requerint amb l’objectiu d’obligar-la a actuar, sense obtenir-ne resultat satisfactori.

En aquest sentit, cal insistir en el fet que en tractar-se d’una propietat privada, l’Ajuntament no té competències per tirar endavant la desocupació dels habitatges i, la solució més fàcil i directa al problema passava perquè ho fes la promotora.

De forma paral·lela a les reunions amb l’administradora de la promotora, l’Ajuntament va intentar que el banc propietari de les altíssimes hipoteques que pesaven sobre les finques, les executés; és a dir, es fes amo de les finques com a pas previ per a poder desocupar-les. Les gestions però, en uns moments en què el sistema bancari estava en procés de canvi, van resultar infructuoses, arribant a desaparèixer els interlocutors.

Un cop constatades tant la impossibilitat de cap moviment per part de la promotora, que es troba en fallida total, com del banc creditor, que es trobava en descomposició o fusió, l’Ajuntament va iniciar dues actuacions per intentar solucionar el problema.

Per una banda, es van iniciar contactes i negociacions amb la SAREB (“Sociedad de gestión de activos procedentes de la restructuración bancaria”), l’anomenat “banco malo”, on van anar a parar tots els crèdits dels bancs desapareguts i entre ells, les hipoteques concedides a BRAVA PARK S.L.

Les continuades gestions, converses i intercanvi d’escrits amb la SAREB, tenint com a interlocutors directes a la seva presidenta, Sra. Belén Romana, i al seu vicepresident, Sr. Javier Echegoyen, que actualment ocupa la presidència de l’entitat, van acabar amb una trobada de l’alcalde de Sant Vicenç, en Miquel Àngel Martínez i Camarasa, amb la Sra. Belén Romana, a Madrid, el passat 23 d’octubre. De la trobada, celebrada al Congrés dels Diputats en presència del diputat, Sr. Josep Sánchez Llibre,  se’n va treure el compromís que la SAREB executaria les hipoteques i es faria propietària de les finques, com a pas previ a poder desocupar-les. També es va conèixer que la SAREB li adjudicava a les finques un valor d’uns 5 MM €, preu que segons fons del sector és del tot desproporcionat.

Finalment, i com era d’esperar, no es va trobar cap comprador que volgués pagar 5 MM € per 9 cases destrossades i ocupades, ni la SAREB va iniciar cap tràmit d’execució hipotecària.

L’Ajuntament, malgrat tot i com s’ha dit abans, també havia posat en marxa una altra actuació, a manera de pla alternatiu, consistent en presentar als Jutjats una demanda de concurs de creditors contra la promotora.

En aquest cas, si bé el motiu per presentar el concurs eren els impostos que la promotora devia a l’Ajuntament, la qual cosa li permetia actuar judicialment contra ella, realment la intenció era aconseguir un canvi de titularitat de les finques; és a dir, que BRAVA PARK S.L deixés de ser la propietària, pas previ i indispensable per a qualsevol actuació posterior, ja fora per desocupar els habitatges com per cobrar els impostos pendents a algú solvent.

A dia d’avui, un cop que ja s’està tramitant la demanda judicial de concurs de creditors, es compta amb un administrador judicial (la persona que gestiona el concurs), el qual, quan correspongui i atenent els informes de què disposa, endegarà els procediments judicials per desocupar els habitatges.

En conseqüència l’Ajuntament, a hores d’ara, ja ha esgotat totes les possibilitats legals, que estaven a les seves mans per tal de solucionar el problema.

Val a dir, perquè òbviament aquest afer s’ha emprat políticament amb l’únic resultat de malmetre greument el bon nom de Sant Vicenç (en fer-lo sortir a tots els mitjans de forma insistent), que s’han donat moltes informacions tergiversades; com per exemple que calia donar aigua i llum als ocupants il·legals. L’Ajuntament però, amb cases sense certificat final d’obra, ni llicència de primera ocupació, ni butlletins d’instal·ladors autoritzats, ignorant la situació actual de les instal·lacions del cablejat i de les canonades, no pot cometre irregularitats i no ha emès cap llicència que permetés als ocupants, recordem que són il·legals, sol·licitar a les companyies subministradores els serveis d’aigua o llum.

L’Ajuntament, com no pot ser d’una altra manera, ha vetllat sempre per complir amb la legalitat, esmerçant els recursos públics amb seny en tractar-se de propietats privades, no pas públiques. I en aquest punt, cal recordar que es va arribar a proposar que es desallotgés als ocupants a càrrec del pressupost municipal, amb els impostos dels vilatans, és a dir, pagar el lloguer dels ocupants il·legals, els quals, no oblidem, van accedir a les finques no com la resta de santvicentins/es, sinó sense pagar res i, a més i molt més greu, sabent l’estat de manca d’habitabilitat més essencial en què es trobaven les vivendes.

L’Ajuntament seguirà intentant solucionar el problema, com ha fet fins ara, sense defallir però amb rigor i sense polititzar un assumpte de poble que ens afecta a tots.