X
Distintius residents zones blaves i verdes
Botó que mostra/amaga menú superior
Botó que mostra/amaga menú lateral
Rutes i Llocs d'interès
Torre de guaita de Can Valls
  • Està situada al parc dels Germans Gabrielistes.

    ESTRUCTURA DE LA TORRE

    Torre de planta circular de quatre nivells, de paredat amb base lleugerament atalussada fins a la meitat del primer nivell i amb matacà circular complet coronat amb merlets catalans.

    Estava adossada a la masia de Can Valls, desapareguda. Es comunicaven directament al segon nivell amb una porta que encara es conserva i que ara dona al buit. L’accés del primer al segon nivell es feia a través de trapa amb una porta situada al sostre del primer nivell, accessible amb escala escamotejable.

    Al segon nivell, hi trobem una finestra rectangular que, per les seves característiques, sembla de construcció més recent. Al tercer i quart nivell, hi ha dues finestres més petites, emmarcades amb pedra treballada: la primera té ampit amb trencaaigües, brancals amb imposta i llinda d’arc lobulat; la segona, ampit sense trencaaigües, brancals amb imposta i llinda d’arc conopial. La finestra del quart nivell té festejador a cada costat.

    Des de l’interior del quart nivell es poden distingir diverses troneres que han estat segellades per l’exterior. L’any 2020 s’ha recuperat l’últim sostre per habilitar-lo com a mirador.

    COM VAN SORGIR LES TORRES?

    Els interessos dinàstics d’Espanya i França no van coincidir al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. Per atacar-se entre els dos països i així defensar els seus interessos, va néixer la figura dels corsaris.

    Al marge d’aquest enfrontament, s’ha trobat informació que la major part de les torres de les nostres costes es van construir per defensar-se dels atacs barbarescos: bandolers i experts mariners que procedien de tota la Mediterrània: eslaus, grecs, moriscos...

    La població civil s’havia d’auto protegir d’aquests atacs, sobretot a la costa. És així com, amb permís reial, es van començar a construir torres que defensaven les masies, per El Comú (divisió administrativa que vindria a ser el municipi actual) o pels particulars rics. Entre els segles XVI i XVII es van construir, a la costa del Maresme, desenes de torres que formaven un sistema estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre elles visualment mitjançant senyals de fum o foc. El nombre d’aquestes torres era tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com «la costa torrejada».

    La Torre de Can Valls, la del parc dels «Hermanos», actualment Parc dels Germans Gabrielistes, es va construir per a l’auto protecció i, a causa de la seva situació privilegiada, és una bona torre de guaita.

    Altres torres de Sant Vicenç de Montalt

    Torre de Can Rams. Torre de Can Saurí

    ELEMENTS ARQUITECTÒNICS D’UNA TORRE

    Corsera: Conjunt de matacans que encerclen la part superior d’una torre. La galeria volada era suportada, com en el cas dels matacans, per les mènsules. No es van començar a difondre fins al segle XIV.

    Tronera: Obertura practicada en el mur d’una fortificació per disparar els canons a cobert dels enemics.

    Espitllera: Obertura rectangular llarga i estreta practicada en un mur o en una porta perquè hi entri llum o per disparar des de dins. La forma de l’espitllera està relacionada amb el tipus d’arma que s’utilitzava per defensar-se.

    Finestra: Acostumen a estar situades en el pis superior. Podien ser quadrades, rectangulars o d’estil gòtic.

    Matacà: Construcció suportada per dues mènsules que sobresurt de la torre, cosa que fa que sigui una construcció en voladís amb obertures en la part inferior. Permeten observar o atacar els intrusos amb projectils, oli bullint, aigua...

    Merlets: Petits pilars de pedra que hi ha damunt de la corsera, entre els quals hi ha un espai per poder atacar l’enemic. Poden ser rectangulars o escalonats.

    Poterna: Les portes solien trobar-se a uns quants metres del terra exterior per no facilitar l’accés a l’enemic (uns tres metres). S’entrava a la torre mitjançant una escala de mà, que després es retirava. Les portes que trobem arran de terra s’han obert posteriorment.

    Talús: És la inclinació de la planta inferior. Tenia dues funcions: dificultar l’accés de l’enemic i que els projectils llançats dels matacans rebotessin i es trenquessin, com si fossin metralla.

    Trapa: La porta que hi havia al sostre per passar d’un pis a l’altre. De dimensions reduïdes, per afavorir la defensa permetien només el pas d’una persona.

    VOCABULARI

    Atalussada: Inclinada.

    Badalot: Sortida d’escala.

    Trapa: Porta que tanca l’obertura practicada en un sostre.

    Trencaaigües: Aresta viva que ressegueix la part inferior d’una cornisa, d’un ampit, d’una llinda, d’un ràfec o dels escopidors de les fulles de portes i finestres, per tal que els regalims d’aigua no segueixin façana avall o no s’introdueixin a l’interior.

    Imposta: Pedra o filada de pedres que sobresurt de la superfície del mur, la qual, situada a l’arrencada d’un arc, suporta el salmer.

    Salmer:  Primera dovella de l’extrem d’un arc, tallada en pla inclinat i recolzada sobre la imposta.

    Arc lobulat: Arc l’intradós del qual està format per un nombre senar de lòbuls. L’art lobulat és característic de l’art islàmic, però també apareix en construccions posteriors tot testimoniant-ne la influència.

    Arc conopial: Arc format per quatre quarts de circumferència, dos de còncaus a l’arrencada i dos de convexos que es tallen a la clau.

    Festejador: Pedrís situat a la part interior, a banda i banda d’una finestra.

    RECURSOS D’INFORMACIÓ

    Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970 / Jordi Brunet [et al]

    Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica / Antoni Buch i Esteban

    Castells Medievals del Maresme / Ferran del Campo i Jordà

    De cara a la mediterrània. Les torres del litoral català / Pere Català Roca

    Generalitat de Catalunya. Catàleg [en línia]. [Consulta 28 de juliol 2020]

    Guia de Barcelona a Arenys de Mar por el Ferrocarril / Víctor Balaguer

    Les fortificacions medievals del Maresme / Jesús Roig i Grau

    Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles / Carles Sàiz i Xiques

    Torres de guaita i castells

    Torres de guaita i castells [en línia]. Mataró: Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, [2020]. [Consulta 15 de juliol 2020]

OAC DE L'AJUNTAMENT

C/ Sant Antoni, 13 - 08394 Sant Vicenç de Montalt

^