Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

EL HACHMI, Najat. Jo també sóc catalana. Barcelona: Columna, 2004. Clàssica; 616. 195 p. ISBN 84-664-0424-4
L´autora, originària del Marroc, va arribar a Catalunya, concretament a Vic, quan tenia vuit anys i des de llavors hi viu. Amb aquest llibre, aborda amb profunditat i lucidesa l´experiència de ser immigrant: la llengua, la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i ensems de pertinença a Catalunya, el seu país d´adopció.
Amb una prosa impecable i rica en matisos i una capacitat sorprenent per captar l´essència dels fets, l´autora ens transmet l´esperança en un futur on es pugui respondre sense dificultats a la pregunta de Rida, el seu fill: jo sóc català, mama? Un llibre bàsic per entendre com haurien de ser els nous catalans del segle XXI.

HOSSEINI, Khaled. Mil sols esplèndids. Barcelona: Ara llibres, 2007. 336 p. ISBN 978-84-96767-55-3
La història  passa a l´Afganistan i explica la vida de dues dones, procedents de classes socials diferents, la Mariam és filla bastarda d´una dona condemnada a l´ostracisme i la Laila que ha crescut dintre d´un ambient culte. Arriba la guerra i les invasions, primer dels soviètics i després dels talibans i ambdues es queden atrapades en un món on no hi compten per a res; només els homes tenen capacitat per decidir, actuar... S´explica com aguanten humiliacions, vexacions, violència física i verbal però, per més terribles que siguin aquestes accions, aquestes dones mai perden l´esperança ni deixen d´estimar als seus fills i a aquells éssers humans que les valoren.
La història, tot i ser trista, esdevé un cant per a la llibertat de les dones afganeses i de totes les d´arreu del món que pateixen discriminació.

Radio Nacional de España. El sonido de la historia. [Cd]. Madrid: Radiotelevisión Española, 2002.
En aquest dos discs compactes trobareu una mostra dels arxius sonors de Radio Nacional de España que té una de les fonoteques més importants del món, tan pel seu volum com pel valor com a documents històric. Hi ha qui diu que es tracta d´autèntics incunables que, ara, han passat a estar en format digital.
Si els hi escolteu podreu reconèixer les veus de protagonistes dels últims 125 anys, escriptors, polítics, reis, inventors, artistes, Papes... el seu tarannà, la manera de fer, queden plasmats a través de la seu veu. Aquesta, és una forma poc habitual d´acostar-nos al coneixement de la història que hem de tenir en compte si volem percebre emocions i sentiments diferents a les que ens pot provocar un document escrit.

UPDIKE, John. Busca mi rostro. 318 p. Barcelona: Tusquets, 2004. ISBN 84-8310-273-0
La sra. Hope Chafetz, pintora nord-americana retirada a causa l´edat, rep la visita d´una jove investigadora al seu domicili, on viu solitària. De nom Kathryn, la investigadora es disposa a conèixer la seva vida artística i sentimental, lligada als pintors novaiorquesos més importants de la segona meitat del segle XX. A l´inici de l´entrevista és tractada amb arrogància i distanciament, producte de l´enveja que provoca la seva joventut i temperament, però va aconseguint que l´entrevistada se sinceri i enriqueixi el diàleg. La història transcorre en un dia, els personatges van establint una relació de complicitat estructurada en part gràcies a les convencions dels àpats, que van compartint a mesura que passen les hores. Al final de la jornada, en acomiadar-se, els lectors podrem arribar a fer-nos una idea de la idiosincràsia d´aquella generació d´artistes, aproximant-nos al món de l´art contemporani.