Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

 CRISTINA BARREDO / LATITUD 42 ENTREVISTA A ÀNGELA SUÁREZ 
Durant l'entrevista que li vam fer abans de l'estrena d'Obres Somiades, Àngela Suárez ens desvetlla les claus en la seva trajectòria, per l'òpera i el cant líric, el significat d'Obres somiades, com un camí pel món dels somnis; com és la seva voluntat als escenaris, que com bé diu ella, 'més que ambició, és compartir amb el públic això que unifica: el cant i el cor'.

Què significa per a tu estrenar a Sant Vicenç de Montalt?

Significa compartir amb els meus veïns i amics allò que s'ha desenvolupat al llarg dels darrers anys, del qual molts han estat testimoni. Ara és per mi un honor oferir-ho. Ha estat fruit de la inquietud, de l'estudi i la il·lusió.

La teva aposta per l'òpera i el cant líric, primer ha estat el cant modern, el jazz: per què aquest gir en aquest moment de la teva trajectòria professional?

En els meus inicis ja vaig començar a estudiar bel canto i tècnica clàssica, però el meu camí es va dirigir cap a la variant moderna de la mà del jazz, que ha estat per mi un camí de llibertat i creació. Ara, o millor des de fa ja uns anys l'experiència lírica ha copsat d'una manera molt intensa i és una indagació, un nou so per la veu. Una exploració molt interessant del meu instrument. Ara és aquest moment i el gaudeixo plenament.

Obres somiades és una proposta ambiciosa?

La meva voluntat és entretenir. Això no obstant, Obres somiades ha estat fruit de l'amor a les peces escollides que tenen molt a veure amb les emocions de l'ésser humà al llarg de la vida. Sí, és un viatge pel camí dels somnis. És una proposta que més que ambicionar, aspira des de la confiança a apropar-se al públic i compartir això que unifica: el cant i el cor.

Què es trobarà el públic que et vingui a veure el dia 18 de març? Quina experiència vols compartir?

Es trobaran un recital líric especial. Un conjunt d'obres reconegudes que són joies de la música lírica; totes elles, acompanyades d'un fil conductor, una història. Vull que gaudeixin de la música plenament amb la melodia i el text, amb els personatges, amb una bona dosi d'interpretació i música en viu. A més, descobriran a l'escenari un trio extraordinari de grans instrumentistes: Àlex Castellana al piano, Helena Masafrets al violí i Júlia Duatis al violoncel, que fan que la veu toqui el cel i torni a la terra.

El meu desig com soprano, jo diria que dels més importants, que tenen més significat per mi, és una veu activa al servei de les persones. Em fa molt feliç.

La teva posada en escena al Teatre de Sant Vicenç de Montalt, s'emmarca al Dia Mundial de la Poesia: una data que marca l'inici de la nova estació, l'equinocci de primavera.

És una data molt especial. Té a veure amb el que ha significat aquest hivern de preparació: aquests darrers anys d'estudi, d'indagació i exploració de la veu que culmina amb la primavera, donant el fruit de música, text i interpretació: Obres Somiades.

Segons la UNESCO, 'el poema més simple en un catalitzador poderós del diàleg i la pau'.

És la veu de les persones en un estat molt pur. Allò que podem escriure amb bellesa i profunditat. Simple i sincer, aquella manera especial d'expressar-nos i que compartim amb els altres. La poesia és un bé de la humanitat.

Quina relació hi ha per a tu entre poesia i òpera?

La relació de dos que s'estimen i que comparteixen un camí de vida junts. És la relació de dos llenguatges, les paraules i la música, on cada un recolza a l'altre en les seves mancances i en les seves virtuts complementant-se: el perfecte maridatge.