Dol d’alivio, o Dol d’alleujo, és un dels textos menys coneguts i representats de Santiago Rusiñol que amb aquesta obra de costums ens mostra d’una manera irònica i crítica la societat burgesa catalana del seu moment.

Rusiñol posa en evidència la hipocresia social d’un grup de vídues, que mostren el seu 'dol més sever' davant la mort dels seus marits.
 
Les dones que protagonitzen l’obra expliquen les seves penes i cabòries a través d’un català anterior a la normalització lingüística, de manera que l’obra mostra part de la història social de la ciutat de manera divertida, agradable i lleugera.