El 2003 en el marc del Postgrau de comunicació local que organitza la UAB, es va redactar el decàleg que reproduïm a continuació, davant la necessitat de millorar la informació local pública al servei de la ciutadania.

Han elaborat el document: Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i Col·legi de Periodistes de Catalunya.

L’article 139 de la Llei de règim local defineix les funcions de les publicacions municipals de la manera següent:

• Les corporacions locals han de facilitar la informació més àmplia sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida social.
• Les formes, els mitjans i els procediments de participació que les corporacions estableixin en l’exercici de la seva potestat d’autoorganització no poden en cap cas disminuir les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius.

Aquest mandat legal requereix que els mitjans de comunicació locals de titularitat pública – premsa escrita, radio, televisió, webs municipals i ciutadanes - respectin els principis següents:

1. Han d’actuar com a elements cohesionadors del municipi.
   
   Han de fer "poble" o "ciutat" fomentant la identitat local, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats, les diferents condicions socials de les dones i homes que amb les seves actuacions i relacions donen vida plural a cada municipi, les tradicions i les activitats quotidianes: econòmiques, culturals, socials, polítiques... i els projectes de futur.
2. Han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent.
   
   Han de donar compte de la gestió que fa l’equip de govern mostrant les diferents sensibilitats polítiques que s’han expressat a les urnes. A traves de la crònica periodística del ple municipal, han d’explicar les diferents propostes d’actuació i reflectir els punts de vista dels diferents grups polítics representants i les votacions emeses.
3. Han de ser un referent informatiu per a la ciutadania.
   
   Els professionals responsables dels mitjans de comunicació local de titularitat pública han de poder consolidar-los d’acord amb les característiques de cada municipi i amb una periodicitat regular (diària, setmanal, quinzenal o mensual). Han d’oferir alternatives informatives plurals davant la resta de mitjans locals, autonòmics o nacionals. No han d’estar supeditats als canvis que es produeixin als equips de govern o cada vegada que se celebrin eleccions. En períodes electorals, han de ser vehicle comunicatiu clarificador de les diferents opcions polítiques.
4. Han de fomentar el debat públic per a la participació democràtica. 
   
   Els mitjans de comunicació escrits han de donar un tractament periodístic professional a les informacions i han d’inserir espais d’opinió dels càrrecs electes, dels grups polítics, de tècnics especialitzats, de representants de les organitzacions de la societat civil i de les persones que hi vulguin intervenir. L’editorial ha de reflectir l’opinió de la publicació i no ha d’estar signat per l’alcalde o alcaldessa. En els mitjans audiovisuals s’ha de fomentar tertúlies i programes de debat plurals. A través d’Internet, s’han de promoure consultes populars, fòrums, etc., amés d’oferir solucions fàcils a problemes concrets i tràmits burocràtics.
5. Han de promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme. 
   
   Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de potenciar l’associacionisme i la iniciativa social mitjançant la publicació o difusió de totes les activitats que realitzen les organitzacions de la societat civil, especialment a través de l’agenda d’activitats o d’altres formats informatius.
6. Han d’evitar el partidisme i la manca de professionalitat. 
   
   Mitjançant un tractament contrastat i al més complet possible de les principals informacions donant veus als diferents protagonistes, retent comptes de la gestió realitzada i fomentant la participació ciutadana. Els mitjans no es poden utilitzar com a eina de propaganda política del partit o la coalició que deté el poder.
7. Han de despertar l’Interès de la ciutadania.
   
   Mitjançant la utilització d’un llenguatge clar, precís, respectuós amb la diversitat d’homes i dones de les diverses procedències i condicions socials que donen vida al municipi, a l’abast del gran públic, amb titulars entenedors i atractius. Ham de generar procediments que afavoreixin la identificació i la implicació de la ciutadania en la informació i la participació democràtica.
8. Han d’estar dotats dels recursos humans i tècnics necessaris. 
   
   Han de tenir professionals que rebin una remuneració adient a les tasques que realitzen i que disposin dels recursos tècnics necessaris, sempre respectant el codi deontològic que regeix la professió periodística.
9. Han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius.
   
   Els mitjans de comunicació local de titularitat publica han de funcionar amb estructures organitzatives –consells editorials o consells d’administració- que garanteixin la professionalitat de les persones que hi treballen i la participació del conjunt del consistori, de les organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local.
10. S’han de gestionar ajustant-se a les possibilitats econòmiques de cada municipi. 
    
    Les institucions o organismes públics que gestionin els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de dissenyar plans municipals de comunicació a partir d’un diagnosi i una anàlisi de la situació comunicacional local i han de definir els objectius que s’han d’assolir establint els recursos humans i tècnics i les dotacions econòmiques necessaris, sempre d’acord amb les possibilitats i necessitats de cada municipi.