Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

Deia Tony Judt que «de la política pública es passa de forma natural a la preocupació per l’estètica de la vida pública». Alguns polítics posen més èmfasi en allò que és estètic que en allò que és ètic, en allò que queda bé per sobre d’allò que està bé.

Des del Govern municipal, a vegades, s’executen accions que no són populars, no són gaire estètiques. I aquestes accions són focus d’especial atenció per part de l’oposició. Potser estan més pendents de l’estètica que de l’ètica? Però altres vegades, en un «brot» de racionalisme, critiquen com a massa «estètiques» les accions de l’alcalde.

Algunes forces de l’oposició fan un tractament desigual del que és ètic o estètic. Hi ha una fixació obsessiva en contra d’una excessiva presència de l’alcalde als mitjans i actes, però no veiem aquest nivell d’autoexigència en ells. Què passa quan són ells els que poden tenir una excessiva presència en altres institucions o òrgans de participació ciutadana, a títol personal? 

No volem fer judicis de valor sobre aquestes actituds, només refl exionar sobre el que és ètic i el que és estètic.

Tot el que està be no sempre queda bé, però allò que no queda bé segurament no està pas bé.