Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

COLLINS, Wilkie. La dama de blanc. 5a ed. Barcelona: Columna, 1997. 545 p. ISBN 84-8300-337-6.
Des de la seva aparició l'any 1860, La dama de blanc ha despertat grans passions. Dickens va escriure: "Estic convençut que La dama de blanc és la novel·la per excel·lència". L'enigmàtic comte Fosco, la sagaç Marian, el neuròtic senyor Fairlie i la seva captivadora neboda, el malvat Sir Percival i, sobretot, la misteriosa dama vestida de blanc que sorgeix de les tenebres, són tots ells personatges que no han deixat mai de captivar els lectors; s'han convertit en figures de la literatura universal. L'èxit d'aquest mític relat és el resultat de la perfecta integració entre la capacitat de crear una intriga inquietant fins a l'últim paràgraf de l´última pàgina i la creació d'uns personatges curosament dibuixats i ubicats en l'Anglaterra del segle XIX, sent plens d'una suggeridora vida interior. B. S. C.

Història Il·lustrada de Catalunya per a petits i grans. 4 vols. Barcelona: Edicions 62, 2008. ISBN 978-84-297-6078.
Cada vegada és més freqüent que els escolars vinguin a la biblioteca a buscar informació per fer els treballs: del Maresme, del municipi, de les plantes medicinals, dels volcans... I uns dels problemes amb què ens trobem els professionals, massa vegades, és que no hi ha llibres d´informació (coneixements) sobre aquests temes en català i que utilitzin recursos fàcilment comprensibles per a les criatures d´educació primària. Per això, aquests quatre volums d´història de Catalunya són benvinguts perquè expliquen amb un llenguatge senzill i amb fotografies, dibuixos, cronologies... el nostre passat. Tant de bo les editorials segueixin en aquest camí i s´engresquin a editar aquest tipus de llibre sobre la nostra comarca, Espanya... o qualsevol dels temes que treballen en aquestes edats. Sens dubte, la biblioteca és un espai obert per a l´aprenentatge on encara tenim mancances d´aquests tipus de publicacions. A. C. B.

LITTELL, Jonathan. Les Benignes.Barcelona: Quaderns crema, 2008. 1162 p. ISBN 978-84-7727-181-9.
En primer lloc hauria de dir que no m´he acabat el llibre. 800 planes són moltes per a mi, que sóc un lector curiós que salta d´un llibre a un altre tal punt deixa d´estar atrapat per les urpes del narrador. A més, si tota crítica és susceptible d´error, i és personal, i és subjectiva, encara ho serà més quan no s´ha arribat a l´última pàgina. Però, no acabar Les Benignes és un acte suprem de crítica. M´explico. Les Benignes és un llibre d´èxit on d´entrada no hi ha sorpreses. Sabem que Littell ens introduirà dins del cap d´un nazi (del front de l´est) i que li donarà consciència. Semblant és el plantejament de Vassili Grossman en Vida i destí (des del bàndol soviètic), però la gran diferència i l´únic que un lector està en disposició de requerir a Littell és una reflexió de tipus moral. On si no estaria el propòsit del llibre? Les descripcions pormenoritzades de matances de jueus, de revenges en la població civil, de purgues de comunistes, etc., han estat ja força documentades. Hi ha molta literatura i assajos al respecte (Primo Levi i la seva trilogia, Goldhagen i Els executors voluntaris de Hitler, Hitler i Stalin de Kershaw). Ja coneixem per n´Steiner com els oficials de la SS enviaven pel matí els jueus al crematori i per a la nit assistir, com si res, a un concert de Lizst, desprès d´haver posat al llit al seu fill. Escriure en nom del nazisme simplement per fer literatura (o vendre llibres) és banalitzar el mal. I això és el que fa Littell a Les Benignes. L´oficial de la SS és culte, homosexual i no té cap sentiment de culpa (potser la diarrea es el subconscient!). Després del documental d´en Resnais, Nuit et Brouillard, poc més es pot dir, com diria Adorno. Tot i així, si Celan ho va desmentir, Littell per desgràcia ho engega tot en orris. C. F. F.

SUTER, Martin. Lila, Lila.Barcelona: Anagrama, 2006. 344 p. ISBN 84-339-7088-7.
Història d´amor protagonitzada per David i Marie, dos joves alemanys que es coneixen sortint de marxa en un pub de la seva ciutat, on ell hi treballa. Flirtegen i s´acaben enamorant, sobretot perquè tenen un nexe d´unió molt fort: un manuscrit que David troba per casualitat i acaba mostrant a Marie, fent-se passar pel seu autor. Ella en queda fascinada, d´aquesta història, i no n´és l´única ja que tot aquell que l´acaba llegint en queda meravellat. Lila, Lila, el seu títol, és una bonica història d´amor amb un tràgic final que té el do de les històries ben escrites. Ja us podeu imaginar en quin embolic es fica el pobre David quan se li escapa de les mans el control de la seva petita mentida concebuda per impressionar a una estudiant de batxillerat. J. P. R.